Recursos educatius

Un equip impulsor és un agent de canvi en el centre que, juntament amb l'equip directiu, proporciona amplitud i profunditat a un procés de millora o transformació.

Aquest equip impulsor pot prendre moltes formes diferents, però per a tenir un impacte significatiu i positiu al centre, cal que tingui present la maduració de tres grans eixos que el constitueixen:

La identitat de l'equip impulsor

La creació de la ​ identitat​ de l’equip impulsor permet l’establiment de ​ funcions​ i ​ estratègies. Un equip impulsor no adquireix funcions ni té estratègia fins
que no s’ha constituït com a tal, és a dir, fins que no ha assolit el grau important de maduresa de la seva identitat. En la mesura que té una identitat d’equip,
augmenta el seu estatus, la seva responsabilitat i el seu impacte en el centre. L’equip impulsor no representa el claustre, car n’usurparia funcions, sinó que
representa els “agents de canvi”, el ​ grup de mestres voluntaris que volen transformar el centre educatiu​.

En centre

L’informe de la UNESCO Rethinking Education: towards a Global Common Good? és una posada al dia, per part de la UNESCO, dels plantejaments d’un dels informes que més ha influenciat el món educatiu arreu: l’Informe Delors de 1996 “L’aprenentatge: Hi ha un tresor amagat a dins”. El document parteix de la base dels enormes canvis que el món ha viscut en els darrers vint-i-cinc anys. Aquests canvis es caracteritzen per nous graus de complexitat i contradicció, el que comporta una necessitat encara més gran de la indicada a l’Informe Delors de transformar l’educació.

Les societats viuen transformacions profundes arreu, i això exigeix noves formes d’educació per promoure les competències que necessiten les societats i els ciutadans, avui i demà. Cal anar més enllà de l’alfabetització bàsica i les competències numèriques per obrir-nos a nous enfocaments i entorns de l’aprenentatge per assolir més equitat i qualitat per tothom.

L’educació hauria de contribuir a unir les dimensions social, ec

Les metodologies i pràctiques d’aula d’un centre han de ser congruents amb el coneixement que tenim de com les persones aprenen. Aquest coneixement ha de guiar la tasca pedagògica i les opcions didàctiques que desenvolupen alumnes i mestres a les escoles.

Una síntesi de la recerca ha estat el projecte INNOVATIVE LEARNING ENVIRONMENTS de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i concretament en la seva publicació “The nature of learning: using research to inspire practice”, traduïda al català com a “La naturalesa de l’aprenentatge: Utilitzar la recerca per inspirar la pràctica”. 2010). En aquesta publicació es va sintetitzar i resumir les recerques en set principis que poden orientar la creació dels entorns d’aprenentatge del segle XXI.

De forma sintètica podem enumerar set principis sobre l’aprenentatge que regulen les pràctiques educatives fonamentades:

• 1. L’alumnat ha de ser el centre de l’aprenentatge. En aquest sentit, els entorns d’aprenentatge han