Aquesta dinàmica la vàrem fer a nivell de claustre, ja que al nostre centre tenim bastants interints i, en aquest moment bastants de practicants i la nostra intenció era encetar converses enriquidores per a tots i totes. 

En un principi es varen donar les diferents paraules a cada un dels membres del claustre i a nivell individual varen fer la dinàmica: formar noves paraules amb les paraules existents. Cada component del claustre comença la tasca i en molt poc temps començam a sentir: "això és molt difícil", "això és impossible", "puff no puc", "jo no en sé", etc.

Observam qui ha pogut aconseguir l'objectiu de l'activitat i qui no ha pogut. Analitzam com ens sentim, com es senten el que sí han fet la dinàmica i els que no han pogut fer la dinàmica.

REFLEXIONAM:

- Com ens hem sentit els que no hem aconseguit fer l'activitat?

- Com creis que es senten els nostres alumnes quan exigim allò que no poden fer?

- És enriquidor provar les activitats que volem fer amb els nostres infants per poder experimentar algunes emocions?

- Val la pena exigir allò que no poden fer?

- Realment és necessari fer que els nins i nines passin per aquesta experiència que no és per res enriquidora per a ells i elles?

A continuació encetam un debat i ens adonem de moltes coses que tal vegada abans no ens havíem adonat. Necessitam ser empàtics amb els nostres infants i arribar a cada un d'ells aconseguint cobrir les seves necessitats.

La sessió ens fa reflexionar molt i veure els nostres infants amb uns altres ulls. No podem exigir el mateix a tots i hem de tenir en compte les seves capacitats i estirar a cada un dels nostres alumnes.