No és el mateix sentir xerrar de com és una escola oberta que veure-la. Em va impactar! Jo voldria haver estat a una escola així.
Ara, que ja he dit el meu estat d'ànim ben positiu cap aquesta l'escola, toca l'anàlisi:
-Fan feina respectant tots els 7 principis de l'aprenentatge. L'alumnat n'és el protagonista, es tenen en compte les diferències individuals, les seves emocions, es promou l'esforç per assolir els objectius, fan feina en equips, l'avaluació és formativa i el producte final es presenta a la comunitat educativa.
Hi ha menys continguts però amb més profunditat. Crec que així s'aconsegueix un major impacte en l'alumnat i els recordarà més.
I ara la crítica constructiva:
· Juguen massa amb les emocions de l'alumnat a parer meu (la mare que xerra de la filla davant d'ella, l'al·lot que s'esforça per no decebre als adults en la presentació... ) És una mena de pressió social a la qual no estam avesats i que trob que no pertany a la meva cultura de respecte absolut per la privacitat i la individualitat. Tampoc pertanyen els espais tan oberts i amb vidreres; nosaltres cridam molt!! També pot ser que ells xerrin baix precisament per això...
· El sistema d'escola charter (concertada i amb total llibertat per decidir objectius i forma de treballar) no és convenient per a les nostres escoles. Els coneixements han de tenir cohesió d'un curs per a un altre i d'una escola a una altra escola.
Però tot el que podam copiar, benvingut siga.
Si teniu diferent opinió, m'agradaria molt saber-la. Gràcies per endavant
Respostes
Moltes gràcies per compartir aquesta reflexió tan encertada.
Estic ben d'acord amb tu en pràcticament tot el que expliques, ara bé, ja que demanes si tenim opinions diferents, us compartiré la meva. Personalment penso que no és que es "jugui" amb les emocions dels infants, sí que és vera que es parla obertament de les emocions (tant la mare que parla com a les avaluacions on hi ha present la família i l'alumne/a) però penso que és ho fan tractant-les obertament i acceptant cada una d'aquestes emocions des del respecte.
Quant als alumnes que s'esforcen tantíssim per la presentació, crec que és exactament el 5è principi: l'esforç amb sentit és imprescindible. Aquesta presentació fa que tot l'alumnat (almenys els que ens mostren) s'esforci al 100% de les seves capacitats.
A jo també m'encantaria passar una temporadeta a una escola així per veure-ho d'aprop.
Gràcies per oferir aquest espai de reflexió.
Hola Sebastià,
gràcies per la teva resposta. M'ha fet pensar molt. Por ser la paraula "jugar" no sigui la més adequada per explicar el que volia dir, té massa connotacions.
Volia dir que fer als adolescents presentar la seva feina en públic, davant el vecindari, els companys, els amics dels pares, etc pot ser massa pressió para alguns d'ells.
Segurament sí que així la majoria s'esforci més, per no decebre; però no sé si és necessari obligar a tots i totes a exposar les seves emocions i feines al públic. Ja veus que a mí no m'importa : )
Quina és la finalitat de presentar la feina al públic? Fer-los conscients de què la seva actitud davant la feina té repercusions sobre la resta de l'equip? Fer-los conscients de què al món laboral els seus actes tindran repercusions en la resta?
Crec que m'acabo de contestat jo mateixa... Si no és així, m'ho pots dir, quina n'és la finalitat?
Gràcies!
Com bé dius, crec que tu mateixa et contestes. I el que ens afegeix en Nacho no fa més que enriquir les nostres reflexions. Jo només afegiria que aquesta exposició pública afegeix un punt de "realitat" a tota la feina. Crec quecordar que el director de l'escola en parla al documental quan comenta que el fet que les produccions siguin tangibles i s'exposin davant la comunitat és una part clau del seu procés d'avaluació.
Jo m'imagino la satisfacció que han de sentir aquests alumnes quan veuen el fruit del seu esforç i em sembla molt engrescador. Si bé també ha de ser dur per l'alumnat que no aconsegueix un resultat "òptim", crec que també en poden treure grans aprenentatges.
Moltes gràcies Margarita i Nacho per aquesta conversa tan interessant!
La finalitat s'explica en el propi documental: que els esforços que fan, que l'aprenentatge que es genera al final es manifesti en un artefacte que es pugui veure, ocupant un espai físic. Crec que l'exposició pública (ja sigui en forma de ponència, d'obra de teatre, de peces mecàniques...) és el que dona sentit al que s'ha treballat a l'escola.
És el cas de que moltes metodologies (CAS, per exemple) donin tanta importància al producte final perquè és qualque cosa que té un efecte inmediat sobre l'entorn de l'escola, que parteix de l'escola i que s'elabora, treballa, investiga... dins la comunitat amb tota la comunitat. Tanca el cercle de donar a la comunitat el que la comunitat necessita.